Recomanacions Control parental

 

Com controlar el que fan els nostres fills?

EINES DE CONTROL PARENTAL.

 

Tipus d'eines

Eines que bloquegen continguts

Els anomenats “filtres” són programes que bloquegen l’accés a continguts considerats il·legals o nocius (ja siguin paraules, imatges, pel·lícules, sons).

Podem trobar diferents sistemes:

a) Adreces web (URL): limita l’accés a una llista específica de webs que s’han considerat inadequades (llista de pàgines negatives). Amb aquest sistema es bloquegen les pàgines tenint en compte el text, el context, les imatges, etc., i es pot treballar alhora amb tants idiomes com es vulgui.

A les llistes negatives s'inclouen totes les pàgines que es consideren nocives. Però cada dia es creen centenars de pàgines web, i per al productor del programa és pràcticament impossible revisar-les i incloure-les en les seves llistes instantàniament. Hi ha massa quantitat de documents; el marge d’error és massa gran i les llistes queden obsoletes tan aviat com apareixen.

Per això, alguns fabricants han optat per oferir llistes de pàgines positives, amb clars continguts apropiats. Quan l’infant accedeixi a Internet, només podrà accedir a les pàgines que estiguin incloses a la llista.

Segons els experts, l'ús de llistes positives és ara com ara la modalitat més segura. Sovint a una eina de prevenció que només utilitza llistes positives se l’anomena “navegador infantil” (walled garden), perquè ofereix un conjunt de webs per les quals el menor pot navegar tranquil, és a dir, una àrea dins d’Internet on en principi es pot moure amb seguretat.


Una altra opció de selecció poden ser els segells de qualitat, com el segell d’IQUA. Aquest tipus de certificació es les pàgines ens garanteixen l’adequació dels seu continguts per als menors i adolescents.

b)
Bloqueig de paraules clau: limita l’accés a una llista específica de paraules que poden ser “inapropiades”, com ara “sexe”, “pit”. Algunes eines només bloquegen les paraules, però no tot el text en què apareixen. Segons l’eina, poden treballar en diferents serveis per separat o alhora: pàgines web, correu electrònic, tertúlies, missatgeria instantània, fòrums, etc.

L’eina pot funcionar en un o més idiomes. Un inconvenient és que certes pàgines web específiques d’adults han après a saltar-se aquests bloquejos, escrivint paraules malament (afegint una k, per exemple, al final de la paraula) per tal que l’eina no les detecti.

c)
Bloqueig de paraules clau en el seu context: per evitar que no es bloquegin per error continguts que, per exemple, tractin sobre la prevenció de l’ús de drogues, el càncer de mama, el pit de pollastre, etc., l’eina pot analitzar cada paraula en el seu context.

d)
Bloqueig d'imatges: algunes eines arriben a bloquejar imatges “nocives”, com per exemple fotografies de pornografia infantil, de violència extrema, etc.

e)
Etiquetatge i classificació de continguts: la classificació d’un contingut consisteix a assignar a cada document o lloc d’Internet un conjunt d’etiquetes (PICS, Platform for Internet Content Selection) que defineixen el tipus d’informació mostrada. Per exemple, etiquetem una pel·lícula com a "Tots els públics" o "Per a majors de 18". Seria equivalent a posar els "rombes" (etiquetes) de les pel·lícules (continguts) i a més poder dir-li al televisor (navegador) si volem veure o no les pel·lícules amb rombes.

Els creadors/editors de pàgines web poden autoetiquetar els seus documents, com ho fan els fabricants de joguines. Amb aquest sistema d’etiquetatge de continguts és molt fàcil d'aplicar en “filtres” i també en navegadors i motors de cerca. L’assessor de continguts del navegador Internet Explorer, per exemple, el porta incorporat.

 

IQUA promociona a Espanya el sistema d’etiquetatge d’ICRA. Aquest sistema es basa en una terminologia descriptiva sobre sis ítems:

nuesa

contingut de caràcter sexual

escenes de violència

tipus de llenguatge

contingut generat per l’usuari amb possibilitat d’estar moderat o no

continguts potencialment perjudicials com jocs i apostes, consum de drogues i alcohol.

 

Els proveïdors de continguts han de verificar quins d’aquests descriptors estan presents o absents del seu web. Això queda registrat en una etiqueta que és reconeguda pel programari de filtrat de l’usuari (ICRA facilita un programari gratuït l’ICRAPlus), que pot decidir si autoritza o prohibeix l’accés en funció de les seves preferències.

f) Sistema RDF: Una alternativa a l’etiquetatge, amb més avantatges i prestacions, és el sistema RDF (Resource Description Framework – Infrastructura per a la Descripció de Recursos). És un vocabulari de XML (llenguatge informàtic d’etiquetatge) que està destinat a convertir-se en l’estàndard universal per a la definició i la cerca de metadades (dades que ens permeten localitzar altres dades, per exemple la referència bibliogràfica d’un llibre en la base de dades d’una biblioteca).

Gràcies al RDF podrem descobrir i trobar recursos a la xarxa més fàcilment a través dels motors de cerca i aconseguirem una navegació més ràpida i eficient.

Eines que limiten el temps de connexió
Programes útils per a les famílies que estiguin preocupades perquè els infants es passen moltes hores a Internet. També pot interessar en els casos en què passen molt temps sols a casa. Pot ajudar a establir el següent:
• Quantes hores al dia els nostres infants naveguen per Internet?
• Quants dies a la setmana?
• Quant temps han tingut engegat l'ordinador?

 

Navegadors infantils

Eines que donen accés a pàgines adients per als infants i adolescents. Tenen un disseny i característiques apropiades a aquest públic. Permeten l’ús de diferents perfils, en funció de l’edat de l’usuari.

Cercadors infantils

Cercadors, gratuïts, adreçats als infants i adolescents, que cerquen continguts adients per a la seva edat.

 

Eines que registren els llocs web visitats

Aquests programes permeten l’accés a tots els continguts d’Internet, però informen i faciliten el seguiment de les pàgines web que visiten els infants. Aquestes eines desen a la memòria de l'ordinador els noms dels llocs web que visita, perquè les famílies o educadors els puguin supervisar més tard.

Eines que bloquegen l'entrada de missatges de “correu brossa”

Programes que bloquegen informació que “entra” a l’ordinador a través del correu electrònic (missatges rebuts des d’adreces determinades, missatges “brossa” (spam), missatges amb llenguatge ofensiu, etc.).

Eines que bloquegen la informació que surt de l'ordinador

Aquests programes impedeixen revelar informació personal, com ara el número de telèfon, l’adreça, el número de targetes de crèdit, o altres dades personals. Això és especialment interessant pel que fa a omplir formularis i fulls de registre en línia, comprar a través de la targeta de crèdit, etc. i, si arribessin a fer-ho, a la pantalla apareixeria XXX en lloc de les seves dades reals. Pot ser utilitzat tant per a la xarxa, com per al correu electrònic, com per als xats, etc.

Eines que permeten regular l'ús dels serveis d'Internet
Programes que determinen quins serveis d’Internet pot utilitzar cada usuari (tertúlies, correu electrònic, consulta de pàgines web, etc.), en funció dels criteris de cada família. Es pot permetre, per exemple, només l’ús de xats determinats, que estiguin moderats.

 

 

Són la solució...?


Tant els filtres que funcionen bloquejant paraules clau com els que es basen en llistes de pàgines web negatives i en llistes positives (ja siguin activats a nivell d’usuari com des del servidor d’accés a Internet), presenten certs problemes:

-         Cap producte no és eficaç al 100% i moltes vegades bloquegen sense voler l’accés a pàgines que no es consideren nocives.

-         El bloqueig de continguts pot basar-se en ideologies, valors culturals i religiosos determinats. Per això, cal mirar si l’eina a triar satisfà els propis interessos o no.

-         Les llistes de webs filtrats s'han d’actualitzar periòdicament, a mesura que apareixen noves webs a Internet. En alguns casos les actualitzacions es poden descarregar de la xarxa gratuïtament, però en altres cal pagar. A més, la freqüència d'actualització varia segons el producte.

-         Els infants poden aprendre a saltar-se les restriccions del programa, fins i tot quan es tracta de filtres a nivell de servidor.

-         Moltes vegades es pot accedir a una pàgina aconsellable però que inclou enllaços de pàgines que no ho són i a les quals es pot accedir només fent clic.

És recomanable que abans de triar un producte comprovem quins són els criteris de filtratge utilitzats per aquella empresa i quina serveis són els que necessitem en el nostre cas.

Tanmateix cal tenir present que els filtres són eines útils si sabem com emprar-les però ni són infal·libles, ni ens ajuden a que els nostres fills o alumnes aprenguin a distingir entre el que és adequat o correcte i el que no. No poden substituir la supervisió i l’acompanyament dels pares i els educadors en l’aprenentatge de l’ús responsable d’Internet . Caldrà doncs no deixar de fer aquesta tasca d’acompanyament i descoberta del mitjà.

 

Pas 1 - Comptes de usuaris de Windows

 

A cadascun el seu

Deixar que cada fill iniciï la sessió a l'ordinador amb el seu propi compte del Windows significa que cadascun obtindrà la seva pròpia configuració, i tu rebràs diferents informes i filtres per a cada fill.

 

 

 

 

Pas 2 - Configurar el navegador Internet Explorer

Depura el contingut inadequat

El filtratge web t'ajuda a protegir els teus fills del contingut en línia que no vols que vegin, amb filtres individualitzats per a cada fill.

Configurar el Assessor de Contingut del navegador:

Eines/Opcions d'Internet
Pestanya contingut. Posar contrasenya perque ells no puguin modificar-ho

En la pestanya Classificacions Indicar el nivell que volem de filtratge. Cap a la dreta, menys restriccions, a la esquerra tot prohibit.

Això nomes serà util si el pas 1 el fem correctament perquè si so usuaris amb dret d'administrador podran instal.lar altres navegadors com Firefox i el filtre alicat no tindrà efecte.

Pas 3 - Programari de microsoft One Live Family Safety

 

 

Web de micsosoft sobre control parental:

https://fss.live.com/safety/default.aspx

Donar-se d'alta al sistema de microsoft mitjançant correu i contrasenya. Si teniu un compte de Live Messenger ja us serveix.

 

Baixar el programari de control infantil

http://download.live.com/familysafety



Pas 4 - Altres Sistemes

 

 

 

Control remot VNC

Ens permet veure el que fan com si estiguéssim davant del PC pero des d'un altre PC de casa o des de fora d'Internet.

 

Manual de com instal·lar-lo:

http://www.adslayuda.com/servidores-real_vnc.html

 

 

 

OpenDNS

Sistema que permet filtrar el que es veurà per Internet sense instal·lar cap programari al nostre PC.

Avantatges:

- Independent del sistema operatiu. Funcion tant per Windows com per Linux, mòbils que es connectin a la wifi de casa...

-Configuració molt fàcil. Manual:

http://www.arturogoga.com/2008/07/07/tutorial-bloquear-paginas-pornograficas-y-mas-con-opendns/

 

web del lloc: http://www.opendns.com/start/



 

Altres Programes

 

http://cert.inteco.es/Proteccion/Utiles_Gratuitos/Control_Parental/

 

http://www.softonic.com/s/control-parental

 

http://www.microsoft.com/spain/windows/products/windowsvista/features/details/parentalcontrols.mspx

 

http://www1.k9webprotection.com/

 

Back to Top