La cançó de matinada, la música dels pensaments,
quan l'ocell ja no canta, queda el vent per fer pensar.
Quan l'aigua ja no cau, el cel és queda quasi mort
Sembla cruel, però és el matí, és ell, qui ens enfila
cap a un dia sense fi.
El sol por la mañana me recuerda el alba en el desierto
donde pasábamos largas horas hablando con las serpientes
del amor y las palomas de la muerte.
Me recuerda a tu mente, conservada dentro de un cubo de mierda
consumista y de orgullo occidental