I d'un moment la cremor creix
com aquella potència, però adulta.
I com creix aquest plaer estrany
I aquesta vida llunyana i dispersa;
Quan un surt d'un niu viciós, un sap i sent,
és aqui on l'estirament continua, les arrels
empenyen estirant.
On està tot això? en quina habitació del plaer
o de la sensualitat encaixo aquesta sensació
d'arrelament quastionat?
Sembla estrany que un tingui tantes connexions,
tantes variables en el nostre entorn.
com és de potent la nostra memòria;
ens fa canviar de rumb.

Back to Top