Poemes

Una estona corrent per aquests prats

Aulorant la fortor dels segadors

Sento i veig la llum del blat

Bellesa sincera de color daurat

Encarno la claror dins meu

No hi ha raó, nomes correr

L'aire entra al fons del cor

Penetra al passat del meu pit

Moro com van morir lluitant

Per una terra, seca, cremada, eterna

Un or llunyà

Un lloc que espera el meu ultim sospir

Jcm riudarenes 2009 -- Penjat des del telefon

 
Enfonsats en un món d’aparences
D’un món material i instantani
Podem conèixer algú en cinc minuts?
Podem alegrar algú en poca estona?
Quin temps té l’alegria?
Quina alegria se li posa temps ?
Lluitem? Pleguem?
Perquè aquest món imperfecte
Creixi al nostre costat sense connexions
I sense olorar el país d’on venim, la terra que ens ha estimat
I ens ha vist dins del fang, dins de la glòria i de la lluentor social.
Cridem ben fort: Gràcies vida per deixar-nos viure!

Sembrant la terra podem observar
Com els possibles problemes venen del passat


Acariciant el teu cos
Les espines mortes
Provo de trobar la veritat
Mai somniada
La perfecció d’existir
La plenitud del saber
Es pot trobar en les teves entranyes?
No ho sabem.


Et sento respirar
Confonc el teu so amb la música
Del temps i del món.
Confonc el món amb tu
Jo no crec en res
M’has fet trencar els esquemes
I realment crec que no existeixes
Sincerament crec que encara t’haig de conèixer
T’haig de preguntar què estimes
Què et sembla aquest món
I quins són els teus somnis
Quin serà el teu passat en un futur junts ?
Veig l’horitzó als teus ulls
Però el descontent als teus llavis
Abraça’m! T’estimo I no et conec
T’estimo i no em conec a mi
Encara no sé d’on vinc
Però aquest camí no vull seguir sense tu.

Jordi Casas'2002

flors i cendres

és el que queda d'aquell camp

primavera i reserva

coalició poc vibrant

sac d'ostres sinceres

mon que roman callat.

 

                    Serien aquells cabells
                    que voleiant es perden
                    Una mirada de nina
                    No m'interessa gens l'orgull
                    Ni res d'arrogància
                    Només sensibilitat és ella
                    Pura humiltat despren
                    Un altaveu mirant
                    Cantant tons alegres.
                    Ella és,

                l'arbre de la juventut
                arrelat al temps i
                creixent cap a on
                el sol és més clar, més intens.
                Ella és qui parla amb mi
                Qui em fa somniar quan em desperto
                Qui em fa abraçar l'enemic.
                Ella és un cau en ple hivern
                i el vent d'una tempesta
                No hi ha flor més bella
                Em recorda, simplement, a ella.
                I cremada la meva pell
                La seva, morena, suau
                perfumada com la brisa del bosc
                Sembla ser-hi sempre amb mi
                Conec el que ets,
                em sorprèn si et trobo.
                7-11-2002

Sempre distant de les muntanyes
no puc veure els bulevards
sempre flairant les perfumades
intentant emb tu estar
Penso, irracional
Crec, raonant
Aquesta pell, pètal de vida
aquest somriure, no em deix viure
Ah!!! sensació de força!
Ajh!! sensació d'amor latent!

Energia, no entenc
no comprenc la força
on va i es dirigeix
el domini i el poder
falta sostre i nivell
mesura i control
mon malalt fins a extrem
si no es coneix el final

Fruit de l'arbre prohibit
suc del fruit que voldria
crema com la pell morena
crema com el foc dels teus ulls
carn enveja de totes
olor!!!!!!! eterna i tota teva


sent! crea i elimina
com pot ser un mon real?
quina mentida ens imposen!!!!!!!!!!!
tot és variable i et menteixo
perque ja ha canviat
les coses son definides
i demà són infinit
El teu moure es ball
i demà el meu somni de veritat

Jo, creant maestria
Aquestes tenebres del ser
I aquestes semblantes de la realitat

Penso en un objectiu fictici
I desenvolupo una tendència real

I quan,
Respecto massa l’entorn
M’imnotitzo massa per la bellesa
Del món

És llavors
Quan et necessito, per entendre,
Que això és la felicitat.

Per definir,
El que crea la passió màxima,
La essència de viure.

Jcm-7-9-2003


Soñé una vez con la musica palpitando en toda mi piel
Era una realidad confusa pero llena de emociones
Tan fuertes que lloraba de verdad, lloraba y escuchaba
Quisiera de una vez que se confundiera el sonido
De mi corazon con el chillido del tren,
Porque no mezclar el entorno urbano con mi metabolismo
Porque no centrar mi existencia en energia pura?

Eternament dient,
Que les sombres són llum
I reflexant la realitat en un pou,
Puc veure el so de tu.
Passejant per la carena,
Supossant una acció eixida
I pensant en un moment d’esclat,
de sombres i de màgia de tu.
Comprenc quina emoció tindria la vida
Sense aquesta sensació de pèrdua?
Sorprenentment crec que la passió amagada
Està dins meu.
1-2004


I passant per un passat obscur,
Entenc
Que la claror ha vingut, aqui,
A matar
.
1-2004


K’un moment sembli un espai,
em fa decidir en el volum,
em fa buscar
l’elevat estat de consciència terrenal.
1-2004

Com aquesta aranya
que arrebenta el meu front
Comprenc la llum del momnent.
Com la suor del plaer total,
entenc el cercle que envolta el meu jo.
Cremant les línies diverses
encenc l’aigua del passat i
eixint d’una gota d’oli,
vinc ràpid a buscar-me.
1-2004

M’exaspero i m’allibero al veure’ls desfilar
Cloaques resten brutes i moltes hores de treball
dies sencers veient els mateixos veïns
i m’aguanto, perquè sé de quina classe sóc
em defineixo com sóc i no rendeixo a gaires
Però no suporto veure els polítics de corbata
arreplegats als seus talons
Qui necessita cobrar més de 3000€ ?
Qui ho faci crec que no està bé del cap.
Qui necessita més que el que no te?
Polítics psicòpates, assassins de vides humils!!
Perquè un polític d’esquerres ha de cobrar més que 10 obrers?
la ràbia m’encén per dins i lluita per esborrar el que veig
La realitat dels meus veïns és ben diferent.
Només amb un somriure de tenir el pa
de cada dia.
I les grans coses del món es couen en forns nuclears
on apastillats i amb cocaïna fins al cul,
els politics s’inflen de fluxos vaginals
de noies verges i esperançades comprades,
per un ral.
No a la Guerra.
1-2004


When the world is over me...
I need some meditations
Then I used to ride my bike
But I have to be alert with the bushes
All around the big mountains are full of people
like him.
For a free world.

Jcm-2004

Mur de Berlin
Camí elèctric
    portava a aquell mur
    sagnant era l'espera
    mortal el seu temptar
    la sort allí no existia
    blanc o negre el color
    Un cantó els mes pobres
    i a l'altre els seus amics
    Qui voldria ser el paleta
    que hi posà aquella pedra?
    Ah Alemany que dur que era
    el teu viure tan llunyà
    Sentir l'amor darrera una pedra
    i no poder-lo atrapar.
    Sentir com creix aquella espera,
    i que abans la mort no et vulgui dissecar!
    Oh! paleta quins collons!
    Quin ciment més dur has posat
    com pot aquesta matèria,
    tanta vida assassinar?
    25-12-2000
    
    
    
    Elèctric
    Endolla'm
    Tiu, m'encens i no paro
    Tot el dia corrent
    Engegat i mai parat
    turn on the lights
    El moviment de turmix
    Mitja disco ja ens mira
    I belive baby give me tonight
    El meu cos tot tremolant
    Tot el dia treballant
    Però la nit és fosca
    Nosaltres tenim el focus
    M'has trucat i l'hem tornat a liar
    Tot encès i super excitat
    Come on baby
    light my fire
    Les orelles estavellen
    Quasi no es pot aguantar
    Ah!!! unes ombres ens segueixen
    Son elles, tenen ganes de ballar
    Jo no se ja com es diuen
    Ai pecat es el seu renom
    Ja no sé per on m'enfilo
    WWraka wiki liki
    estic flipat
    6-2001
    
    
    Foc, llum
    gent fum
    agafa cubata a la mà
    canvi de sala, hem d'entrar
    de cop, regalims, desig
    moviments, tots a ballar
    somriures malignes
    pecats carnals
    mirades borroses
    whiskys apagats
    cigarrets a vessar
    cossos magnífics
    crits de joia
    crist d'alegria
    Amistats, abrasades
    petons i tocades
    regals i somnis
    camins i xerrades
    25-12-2000
    
    
    Alone on the hill
    Era un home solitari
    vivia ell i la seva font(will)
    d'aigua i natura perduda,
    raig gloriós cada moment.
    Era un home sol,
    ningú l'estimava.
    Havia perdut la guerra,
    on la vida havia enviat.
    Ara només lluitava,
    en un front primer,
    rebia fletxes al cor
    i ordres de la font.
    (One day you'll be a sergent major, you'll be so PROUD, but you never had to try to stand out from the crowd -Queen)
    
    
    No diguis no,
    fem una altra cervesa.
    No diguis si,
    la nit no s'acaba.
    El teu mirall vull ser
    El teu parany també
    Reflexions de saviesa
    Temptacions de tendresa
    Mans que palpiten
    cors que palpen
    olors del futur,
    crits ofegats
    en un temps que esclataré
    en un moment proper
    quan acabem la certesa.
    24-12-2000
    
    
    
    Castell de pedra
    Castell de pedra construiré
    pedra sobre pedra
    moldejaré un temps per tu
    paret amunt, desig profund
    I un camí per arribar-hi
    No senzill, si excitant
    vorejant pel riu...
    riure d'acudits dolents
    dins del castell, tu i jo
    tindrà un mur obert al món
    serà un castell gran per tu
    pedra sobre pedra
    cristall sobre cristall
    25-12-2000 Vilafranka
    
    
    
    
    Humor, força, soledat
    Plors, sensacions, orgull
    Mentides, carícies, mal
    Cendres, aigua, foc
    
    Licor de vida
    Tot plegat és un bon joc
    On un ha de dir, vull
    On un ha de saber
    Apreciar tot, foc
    Anar endavant, bull
    10-8-2000
    
    
    Entra el vent del matí
    Reposo, l'amistat
    No sé ja el que dir
    Penso en tot el que ha estat
    Anys lluitant, sense fi
    Esclato, estic desorientat
    Vaig a beure vi
    Per fi, un amic he trobat
    July-2000

    2000
    Crema el foc de l’esperança infidel
    Cridant dalt de la muntanya
    Perdo el temps somniant amb allò
    Ment perversa, nit estranya
    Ma voluntat és dir-te perdó
    Segueixo lluitant, et veig llunyana
    M’arrenco la pell per un petó
    Però si seguessis ací cercana
    faria meva llur lluor

    Els coneixements són com l’alcohol,
    donen falsa confiança a l’home.
    5-10-95
    La teva mirada m’informa del meu estat
    2-6-96

    Apropa’t a mi i concentra’t
    fem que les estrelles s’ajuntin
    per poder veure amb més claror
    la bellesa que desprens al mirar-me.
    29-8-96

    L’aigua no té color?
    2-6-96
    T’oblidaràs de mi després d’aquella nit?
    -Sí però quedem demà per la nit,
    no millor de dia que així et veuré
    
    Trenca les fronteres per tornar amb mi
    I jo em casaré amb tu per anar més lluny dels límits, On ens trobarem?
    Glopeja l’aire d’avui,
    demà estarà més brut per haver-lo glopejat

    El centre crea els extrems?
    és aquest creat per ells?
    ningun d’ells ha sigut creat?
    Potser cap existeix?
    Llavors el ser no existeix?
    El ser no és
    12-6-96
    Paradoxa amorosa
    T’estimo com a mi mateix
    Però sé que tu no m’estimes
    I m’odio més cada cop que penso en tu
    Creix el meu odi a mi quan t’estimo
    Perquè sé que l’aire per tu es brut
    I jo sóc un dels culpables.
    T’odio, t’odiaré,
    si no et deixo d’estimar.
    xim, xà
    12-6-96
    Poemes de mitjanit
    Deixa’m respirar el teu flaire
    per buscar-te quan hagis marxat
    Envia’m cartes a màquina
    perquè no et pugui analitzar
    Estima’m com estimes la lluna
    que aviat es farà de dia
    Fuma el que vulguis però deixa en pau els meus poemes!!
    Deixa’m dormir si no vols
    dormir amb mi.
    Si Karl Marx et veies
    no et donaria el mateix que a mi
    Vine a caminar amb mi
    que sol no em sé amagar
    29-8-96
    Necessito parlar amb tu,
    truca’m
    El contestador està posat.
    12-6-96
    Sociològicament inestables
    Puja al metro
    Veus les cares de la gent morta
    potser són tots malalts
    deuen venir de l’hospital
    potser tenen gran insomni
    potser són víctimes del més gran mal
    i ningú més no pateix
    Per les cares que fan semblen desterrats
    d’un somni d’amor, felicitat
    però els veus fora, amb companyia
    I tot natural, semblen tronats
    Quin gran canvi! M’ha tranquil·litzat
    Però ningú m’ha tronat a mi
    Encara que ningú, tampoc, m’ha desterrat.
    12-6-96
    Si em dones la mà
    segur que te l’ha torno dimecres
    per pedrolo
    Tu i jo
    com dos ombres sense llum
    com dos llums sense claror
    el sol s’esfum
    Tu deixes amargor
    torna a eixir la lluna
    i la seva ombra en runa
    Et converteix en Noia Bruna
    1996

    Si cremes la meva carta
    sortirà un fum del paper
    que cremarà el meu amor
    començant per tu
    11-9-96

    Col.lecciones ADN?
    Jo en tinc una versió unica.
    Fem intercanvi? mixing? sharing?

    Si el cel és blau
    Si el cel és fosc
    Pinta’l de blanc
    perquè et vull observar
    Vull mirar el teu cul
    des de sota l’escala
    12-6-96
    El temps no té temps d’adonar-se
    que sol aquí, no tinc temps
    per fer el que voldria fer
    per estalviar temps
    29-9-96
    Jo sóc jo
    Tu ets tu
    però el món està ple
    de gent com nosaltres
    7-2-97
    Cada dia ets més maca
    Arribarà el dia que el sol
    no voldrà sortir
    perquè no l’enceguis
    amb la teva bellesa
    1-12-96
    No one is remembering your name
    When the night is over
    Where the people are alone
    When you’re with your loneliness
    No one is asking for you
    Right hand for careness
    Left hand for variety
    And it’s continuing your stupidity
    28-10-96
    Mira l’horitzó és bell, complex
    Mira’l a mon ulls
    Serà vell, perplex

    Calafell
    El sol tornava a ser clar
    I l’aire transparent al teu mirar
    Busca, pensa, decideix
    No és estrany
    el meu amor és el que creix
    Torna a trobar aquell camí del passat
    Torna, tot és obscuritat
    Tu ja ho sabies:
    Passem junts aquesta vetllada
    Tu demà l’hauràs oblidada
    I jo la podré somniar
    No tinguis pressa
    jo puc esperar
    El meu desig vessa
    però el puc allargar
    Si el sol mor aquesta nit
    i tu no estàs aquí
    Miraré el bosc ennegrit
    Pensant en que mai
    et vaig sentir
    piripi
    1995
    La saviesa Natural
    Arbres verds
    camí llarg
    Hores curtes
    temps infinit
    El temps no es perd
    es molt car
    Dos persones juntes
    fina que acabi la nit
    Un sol verd
    entremig de les herbes
    Una noia maca
    sensacions perfectes
    Estímul positiu
    cap ni un se’n perd
    Acte bucòlic
    l’aigua torna a bullir
    Ens fem un niu
    per passar la foscor
    Que només és física
    mai intel·lectual
    Un cos a terra toca
    l’altre mig volant
    No tornarà l’angoixa
    les llàgrimes eixiran
    Per veure més clar el cel
    el cos s’aixecarà
    Tornarem a caminar
    amb l’alegria dintre
    Tot seguint triomfant
    les arrels s’agafaran
    i no es podran moure
    Tot agafant el sol
    Color de Pell Madura
    28-11-94 A
    Per tenir un triomf,
    s'ha de lluitar,
    Per celebrar,
    s'ha de suar.
    18-12-91
    
    Pot ésser possible,
    que siguis tan hipòcrita,
    com per descansar,
    dins del món dels vius
    en la teva ignorància
    del món dels morts?
    3-3-92
    
    
    Com pot ésser
    que la gent impongui
    més insfraestructures públiques
    a un govern arruïnat
    a un govern molt ben pagat
    però que no ha aprofitat el plat
    que els espanyols
    els han donat
    18-2-93

    Identitat
    Jo no sé qui sóc.
    X^2
    La teva superfície és tan blava com la mar
    el teu ballugueix semblen ones de mar
    Encara no he dit que tu ets la mar.
    3-4-91
    Sofà
    Si aquesta cadira no s'aparta,
    hauré de fer força per aconseguir obrir camí;
    però si torno a trobar una cadira davant,
    aquestes s'apilaran.
    Si les cadires semblen muntanyes,
    si per treure-les he d'ésser un gegant.
    Intentaré guanyar a les cadires,
    perquè si a aquestes no puc guanyar,
    en contra meu es posaran,
    i a mi em podran parar,
    de seguir el meu camí,
    fins a la fi.
    Quan superes la cadira,
    quan el vent no et ve de cara,
    esperes mai tornar enrera,
    viuré al màxim el present,
    perquè la satisfacció està al punt encara.
    Agafaré més potència,
    per totes les cadires poder vèncer,
    i destruiré el passat,
    de la meva mentalitat;
    Però sé que això durarà poc,
    Aviat es presentarà el futur,
    i aquest serà com un mur,
    compost de cadires,
    un futur com el passat,
    un futur equivocat,
    perquè els problemes són cadires,
    que he d'aniquilar;
    perquè sinó em puc morir,
    com un cos,
    un camí,
    una fi.1994


    Camins d'esperança
    Senzill parlar
    Somriures de connexió
    És com m'agrada la gent
    Tinc potser mancança
    Conèixer el món
    Agafem-nos fort de la nansa
    Ben fort ho farem
    Sabem tots que cansa
    Sí, nois sí, però l'amor és etern
    10-8-2000
    
    
    Un árbol endurecía mi dolor
    esa fuerza en mi interior
    Salir de ese recinto
    Conrear el futuro, saborear el fruto
    maldita sea la rutina!
    Vamos a crear una nueva vida
    Como la vieja serpentina
    Alargar el amor
    Abrazar como el nuevo árbol
    Cabalgar la moto de la muerte
    sentir la bella durmiente
    Y acariciar la mezcla de color
    como un beso de la serpiente.
    8-6-2001
    
    
    Fight from the inside
    I might be at your side
    The hi-tec of social life
    If I were an ordinary man
    I would've eaten my past
    And now I'm so mad
    People said I'm getting bad
    Fuck your consciens clear
    Move your body so near
    11-6-2001
    
    
    Elogi a la vostra amistat
    Ara ja hi som tots
    Amics!
    Esperit de la vida
    Únic sentit d'un món sempre vell
    Únic camí d'un vell en el seu petit món.
    Aquesta pau, ah!!! sentir-vos aprop
    Saber que el ganivet, collons!
    esmolat està però ningú m'estriparà
    Saber que la mirada es sincera
    Perfum d'alegria
    Una mirada, potser millor que d'ella
    Punts dolents cremats van quedant
    La força ens uneix com una cadena
    Flexible i oberta
    Estic aqui i us espero
    Us estimo aqui i aqui, mai us necessito
    Perque ja hi sou.
    Amables
    Ganàpies,
    Gràcies.
    2001
    
    
    Tremolor social
    Van venint amb barques mortes
    A treballar o a robar
    A fer el que sigui per la vida
    El seu mon s'està enfonsant
    I aquesta puta economia
    Els està matant a tots
    Grans màfies cremen les terres
    Fills de puta les revenen
    I les seves filles encenen
    Com una merda de cigar
    Hem de mirar, ser positius
    Que cabrons els polítics!!!!!
    Només merda és el que són
    Controlar el seu estil de vida
    Grans empreses estan xupant la vida
    Convertint-la en un munt de vidons
    de gasóil, de pasta i putes
    No cal pensar on arriba tot plegat?
    No cal fer res per aturar-ho?
    La injusticia és en el menu
    a mil peles al baretu de la cantonada
    Si et plau,
    no et cremis!!, lluita!!!
    somriu i
    fes-me una abraçada.
    6-2001


crema
 
em crema, em crema la calor
no puc sentir res més 
Aquesta cremor per tot el cos
i fins i tot dins dels ulls explotant
no es pot aguantar més
calor i foc i cremor m'arreventa
polítics feixucs, genis curts
el foc és fred i ple de merda
la calor es immensa
l'espelma de la esperança es fon
més calor sento dins i fora
no puc suportar els que volen poder
no aguanto els que volen riquesa
massa calor
massa foc falta per acabar amb ells
 
Back to Top